Ensenyament de llengües

planificació de les classes

2007-06-05T16:21:00.000Z

Abans que parléssim de les "noves tecnologies", expressió que tampoc m'agrada, però per qüestions de mals records, vam parlar de la planificació de les classes. És un tema que m'interessa perquè ja pots tenir una bona teoria lingüística o psicològica, que com les classes no agradin, tens poc a fer. Reconec que els estudiants som força exigents en aquest sentit i demanem als professors que facin unes classes agradables i entretingudes, però que també ens siguin porfitoses, i això no sempre és fàcil. A més, s'ha de tenir en compte el factor temps, que sovint juga en contra nostra. Per això, l'altre dia em va venir al cap una professora de català que vaig tenir al batxillerat, i vaig pensar que podia ser una bona idea escriure sobre ella.

Aquesta professora, el primer dia de classe ens va dir que tret d'algun dia puntual, ella no ens posaria deures per fer a casa, perquè ella no volia corregir exercicis a casa seva, perquè no vivía per treballar, sinó al contrari. Això va em va deixar fora de joc, era la primera vegada que ho sentía, però em va agradar la idea. Alguns pensaran que llavors no vam aprendre gaire i que de feina, en feiem poca. Però la realitat va ser tot el contrari. Fèiem feina, i vaig aprendre molt. L'estructura de la classe era la següent:

Les classes duraven una hora. Els primers 20 minuts la professora explicava la teoria del tema que toqués (aquesta part es podia allargar en funció de la complexitat del tema). Després ens manava fer uns exercicis per aplicar allò que ens acabava d'explicar,que es podien fer de forma individual o per parelles, depen del dia, i després els corregiem a la pissarra. Si la classe s'allargava, els acabaven a casa i es corregien al començament de la classe següent.No cal dir, que dintre del temps d'explicació, també es resolien els dubtes que tenien. I així els dos cursos previs a la selectivitat. Els exàmens estaven fets pensant en aquesta prova, tenien el mateix tipus d'exercicis i en feiem dos, un parcial i un final. Una altra cosa positiva que recordo, és que quan ens tornava els exàmens amb la nota, els comentaven a classe i ens expliacava els errors que haviem fet.

Crec que va ser una de les millors professores que he tingut de català.

de veritat?

2007-05-29T19:42:00.000Z

Una tarda, com una altra qualsevol, estic a la meva habitació fent feina. De fons s'escolta la radio. No li paro gaire atenció perquè em centro en una traducció de classe. De sobte una cosa em crida l'atenció. Sento un home amb un sospitós accent anglès que diu que té un mètode per ensenyar anglès amb 1000 paraules. Com? (Des que estic fent aquesta assignatura que aquestes afirmacions em fan gràcia).
Sempre havía pensat que els centres que oferien aquest tipus de cursos o aquells de "parli anglès en 6 mesos" no eren gaire de fiar. Aquesta idea després es va corroborar perquè moltes van haver de tancar per estafadores, però aquest és un altre tema. El que deia, que sempre havia pensat que eren una enganyifa perquè jo havia aprés anglès amb el mètode tradicional (gramàtica, omplir buits, etc) i no em semblava possible aprendre una llengua en tan poc temps. Tornant a l'home que diu que ensenya anglès amb 1000 paraules, busco els apunts de classe i veig que hi ha un métode que es diu"enfocament oral i sutuacional" que fa un control de vocabulari i que troba les 2000 paraules més freqüents de l'anglès. Em pregunto si serà veritat això que diu l'home d'accent anglès sospitós.
Ara que he vist que hi ha diferents metodologies, em plantejo si realment els métodes aquests són un engany o si es pot arribar a prendre a fer alguna cosa en anglès en tan poc temps. Algú ho ha viscut o sap d'algú que ho hagi patit/gaudit?

Exàmens II

2007-05-26T15:59:00.000Z

Quin és l'examen més important de llengües que viscut? Per què? Sense dubte el First Certificate of English. Després de molt anys estudiant anglès, feia un examen per demostrar tot el que sabia. A més són tot una cerimònia. Per començar es fan en dos dies un per l’oral i el listening i un altre per la resta de parts. Files de taules individuals que no s’acaben mai, silenci absolut. Temps limitat. I tot un estiu per saber la nota. Després un títol que acredita que saps anglès, o que saps aprovar aquesta mena de proves. La veritat és que és un moment força important. I tot perquè avui dia quants més títols tinguis, millor.

Sou bons fent exàmens de llengües? En quina mena de preguntes? Per què? Explica'ns algun secret que ens pugui ajudar a ser millors -nosaltres també! Amb aquesta pregunta voldria recuperar l’exercici que vam fer a classe del Plot ro. Molts dels exàmens de llengua que he fet es podien aprovar sense saber què estàs fent. Les preguntes de comprensió lectora eren del tipus Plot ro, es poden buscar i respondre sense saber què diu el text. I les de gramàtica, més o menys igual, tot i que en aquest cas si que has de saber què fas. D’anglès m’agradaven les preguntes de reformular frases. I de català i castellà les d’anàlisi sintàctica. Suposo que és perquè són temes que m’agraden.

Exàmens: oohhh noooo!

2007-05-26T15:56:00.000Z

Es diu que la vida de l’estudiant és la millor. Que tenim molts dies de vacances i que les nostres jornades no són tan llargues com les laborals i que no sabem la sort que tenim de poder estudiar. I és veritat. Però no tot són flors i violes (en aquesta vida, si no ens queixem, no estem agust). Dic que també hi ha coses dolentes, com les llistes sense fi d’exercicis per fer a casa, sortir de l’escola i en comptes de desconnectar haver de seguir fent feina, assignatures poc interessants, professors menys interessants encara, i els exàmens! Els temuts exàmens. El tema d’aquesta setmana m’agrada molt perquè sempre he pensat que l’avaluació era una part molt important de l’aprenentatge. Així m’ho ha fet creure aquesta societat que et demana un títol per qualsevol cosa que vulguis fer, i els títols s’aconsegueixen amb exàmens.

Quin és l'examen més llarg, més complex, més sofisticat i difícil que heu hagut de fer mai? Doncs no he tingut cap experiència tan forta com la de la llicenciatura d’Exactes, però si alguna de més petita. A part de la selectivitat i els exàmens que he fet de Cambridge que han estat els més llargs que he fet, recordo que quan estava a l’institut havia fet algun examen de llatí d’unes tres o quatre hores. Crec que no era “legal” perquè els exàmens tenien que durar menys per entrenar-nos per la selectivitat, però el professor era el cap d’estudis i ho fèiem dies en que l’institut quedava buit. Ens deixava portar berenar i fins tot fumar a aquells que ho volguessin o ho necessitessin per nervis! Això passava perquè ell era un fumador empedreït i no podia sortir al carrer i deixar-nos sols fent l’examen.

Quin és l'examen més injust, més mal plantejat i més erroni que heu fet mai? Difícil pregunta! Molts cops quan sortim d’un examen diem que ha estat molt injust, que preguntava coses que no ens havien dit que entraven i etc. Però això crec que respon més a una enrabiada del moment que altra cosa, per això no crec que hagi fet mai un examen tant injust com perquè encara el recordi. Tot i això us vull parlar d’un examen que he fet aquest curs, el trimestre passat concretament. Crec que és l’examen més absurd que he fet mai. Era l’assignatura Traducció C-A. Durant el trimestre vam fer diverses traduccions i exercicis que ens servien d’avaluació, però ens faltava un 15% de la nota per determinar. Les professores van decidir que faríem un examen curt i amb apunts per obtenir aquest percentatge. La majoria vam pensar que seria de triar la millor traducció d’un fragment o fer una comparació, que és el havíem fet tot el trimestre. Però quan vam arribar a l’aula, amb el nostre pilot d’apunts i els nervis del moment, ens vam trobar amb una pregunta semblant a aquesta: què faries si et trobes que l’agència de traducció on treballes et dona dues còpies, una en paper i l’altre electrònica, però amb errors i diferències de contingut? Amb quina de les dues et quedaries i per què?Explica-ho en un màxim de 100 paraules. Vaig trobar completament absurd i, si voleu, injust que en un examen ens demanessin una cosa tan personal com aquesta i a més van insistir molt en lo de les 100 paraules. Si volien donar-nos el 15% de la nota que ho haguessin fet sense pretextos. anar fins a la facultat i passar els nervis previs a un examen per fer un examen com aquest, no em va agradar gens!

Tasca 4

2007-05-20T14:06:00.000Z

Ara que ja hem estudiat les teories lingüístiques i psicològiques i les principals metodologies d'ensenyament de llengües, podem explorar alguns aspectes més particulars o concrets de les activitats d'ensenyament de llengües, deia l'enunciat de la tasca 4.

L'aula millor condicionada de totes per les que he passat és una de l'acadèmia on vaig estudiar anglès. Les taules eren d’aquestes de 4 persones (con les del bar) i estaven disposades en forma de T. La professora seia a l’extrem oposat del braç que fa la T i els estudiants ens situàvem a la resta de taules. Estava bé perquè ens veiem quasi tots i perquè no era l’estructura de fileres de taules que es troba a les aules de les escoles. Però no permetia gaire moviment i les parelles o grups de treball que es creaven sempre era amb les mateixes persones: o la del costat o la del davant; a més sempre seiem al mateix lloc. Pel que fa als aparells, teníem una tele per veure pel·lícules, i un casset, una mica vell, per fer listenings. No és cap joia però com a mínim no seguia les files de pupitres de l’escola ni tenia aquelles cadires amb braç tan incòmodes on si posaves un full ja no hi cabia el llibre i on no hi pots treballar còmodament.

No recordo cap experiència especialment negativa on s’ajuntin els factors “aprenentatge de llengua” més “relació amb els companys”. I de fet, especialment bona, tampoc. Amb els companys de l’escola hi havia bona relació, amb uns millor que amb d’altres, però com això tampoc influïa gaire en l’aprenentatge de l’anglès (perquè no feia que ens relacionéssim més) no trobo rellevant el fet de tenir bona relació amb els companys i haver après alguna cosa. Una altra cosa es l’aprenentatge fora de l’escola, en cursos de grups reduïts de gent que realment està interessada en el curs. Aquí, se suposa que et faran interactuar més amb els companys i si no tens una relació cordial, com a mínim, pot ser que disminueixi l’aprenentatge. Crec que si tens uns relació dolenta amb algun company/a no tindràs gaires ganes de fer un exercici oral amb ell explicant-li què has fet al cap de setmana i el faràs amb desgana.

Horaris? Això és més complicat. La meva hora ideal és o mig matí o mitja tarda. A primera hora no soc capaç de fer res i menys una classe d’una L2. La meva concentració és més baixa perquè encara “no he despertat”. I última hora de la tarda pot ser una bona opció, però si el teu dia és un d’aquells ben densos, no et queden gaires de forces de posar-te a escriure en alemany (per exemple). Així que mig matí, quan ja has despertat i estàs amb força o mitja tarda (no confondre amb l’hora de després de dinar), quan encara no estàs adormida, són franges horàries on possiblement estic més receptiva. Entre cada dia i un cop per setmana, em quedo amb l’opció de dos dies per setmana amb un o més dies de descans entre ells.

Un intensiu de quatres hores de classe tots els dies de la setmana pot ser una bogeria. No n’he fet cap, i no sé com deu ser. Has d’aprendre alguna cosa per força però potser també te’n fartes, i acabes per avorrir la llengua.

Tasca 3

2007-05-16T18:45:00.000Z

Bé després d'una parell d'entrades de reflexió, en aquesta faré la tasca 3, relacionada amb les teories psicològiques de l'ensenyament de llengües:

Resulta difícil dir quines teories psicològiques han dominat les meves experiències com aprenent de llengües perquè fins aquest trimestre no les coneixia i cap professor comença el seu curs de llengua dient: “ Benvinguts a aquest curs. A les meves classes seguirem la teoria psicològica tal”. Els professors que he tingut han fet una barreja de les teories que vam veure a classe, conscient o inconscientment, no ho sé.

Suposo que com gairebé tothom, a les classes d’anglès, em vaig passar els cursos de primària, ESO i batxillerat omplint buits, responent preguntes de lectures tipus l’exercici Plot ro i memoritzant les llistes de verbs irregulars. Ara no em posaré a criticar aquest mètode o teoria psicològica a mort, perquè he acabat aprenent anglès, però si que diré que no es suficient amb això i que s’han d’introduir exercicis més constructivistes que activin el coneixement previ i que facin que els alumnes reflexionin i interactuïn entre ells.

Pel que fa a les classe d’alemany, doncs més o menys va anar igual que amb les d’anglès. Gramàtica, verbs, llistes de vocabulari, etc. Tot, això sí, enfocat a certes situacions comunicatives. Aquí, però,com diu la Maria Rodriguez al seu blog ens vam trobar amb una professora que aplicava una psicologia més aviat constructivista. Es tenia molt en compte els coneixements que ja teníem i procurava que els activéssim. A més els alumnes teníem una participació força activa i es fomentava també, el treball en grup, tot i que s’imposava sempre.

En escriure aquesta frase, m’he adonat que he tingut professors que sí que ens han obligat a fer tots els treballs en grup i no m’ha acabat d’agradar la idea. Trobo que està bé que es vulgui que aprenem a cooperar i a negociar amb els companys de tant en tant, però trobo excessiu que tot s’hagi de fer per parelles perquè arriba un punt que no saps fer res sol, perquè et repenges en la “negociació” amb el company i confies en que ell tindrà la solució. A més hi ha dies que no et ve de gust relacionar-te amb ningú i t’obliguen a fer-ho.

Crec que la teoria amb què em sento més agust com aprenent és la constructivista, per les raons que he explicat abans. S’activa el coneixement previ, l’alumne té una participació activa i reflexiona sobre allò que aprèn i busca l’explicació dels seus errors en lloc de copiar la frase correcta 20 vegades.

aclariment

2007-05-16T12:47:00.000Z

L'últim dia de grup gran una companya va intervenir per explicar que sí que era possible que una professora canviés la nostra motivació vers la llengua que ens ensenyava. Vaig notar (perquè ho va fer notar) que el professor no la creia i que potser certs companys, tampoc (d'això ja no estic tant segura). En acabar la classe vaig pensar que volia escriure aquest post per explicar allò que la meva companya volia dir, ja que comparteixo el sentiment.
Potser no ens entemen perquè la nostra noció de motivació és diferent. Per a mi aquesta paraula vol dir tenir ganes d'aprendre una llengua, tenir ganes d'anar a classe i veure que fer els exercicis que et manen no és un suplici, sinó que t'agrada fer-los perquè veus que aprens...Evidentment que a part, també està el component cultural, estar motivat vers una llengua també és voler conèixer la cultura. Però potser també té alguna cosa a veure amb els objectius que cadascú es marca...
Què ens va passar per perdre la motivació i com la vam recuperar? Nosaltres vam triar l'alemnay com a llengua C, per diversos motius, i el que ens va passar va ser que a la classe es van ajuntar nivells força diferents i els professors (en general) no ho van tenir gaire en compte. Amb els trimestres i els canvis de professors, alguns de nosaltres vam perdre aquella motivació inicial, ja no teniem ganes d'anar a classe i anavem al bar, i fer els exercicis era tota una muntanya. Per cosa nostra, perquè els professors no transmetien, perquè el mètode no era el que més s'ajustava a les nostres necessitats... per motius diversos ja només voliem aprovar els exàmens, i això vam aprendre, poc de llengua i molt d'aprovar...
Fins que va arribar una professora que va aconseguir que tornèssim a l'estat inicial i que l'alemany ens tornés a agradar i que més que aprovar, volguéssim aprendre. I sí, això va passar, una professora va canviar la nostra motivació. La visió d'aquella llengua i tot el que això comporta. S'enfrontava al repte de treure la barrera que ens havíem posat i ho va aconseguir.
LLàstima que poc després això ha tornat a canviar...

P.S: és un post que potser no ve gaire al cas, i que molts de vosaltres trobareu que no calia escriure. Però ja que estem en l'àmbit de l'esenyament ho volia posar. Perquè l'aprenent ha de posar molt de la seva part per aprendre i voler aprendre, però el professor també ha de posar de la seva part, ha de saber com aplicar els mètodes i les psicologies que hem vist, per atraure l'aprenent i fer que vulgui aprendre i això no tots ho sabem fer

Y de pronto entendí

2007-04-26T19:58:00.000Z

Y de pronto entendí por qué el sistema de enseñanza de inglés en la escuela española, a veces fracasa.
Y de pronto entendí por qué en clase de inglés en el bachillerato volvia a repetir lo que aprendí en la E.S.O.
Y de pronto entendí porque muchos de mis compañeros no entendian lo que hacían en las clases de inglés.
Y de pronto entendí como se puede aprobar un examen sin entenderlo.
Y de pronto entendí por qué mi aprendinzaje de alemán en parte ha fracasado.
Y de pronto entendí lo difícil que es ser profesor.
Y de pronto entendí muchas cosas.

Teories lingüístiques

2007-04-26T09:38:00.000Z

La veritat és que no sé ben bé com classificar els diferents mètodes que han seguit els meus professors de llengües, perquè fins a la última sessió de grup gran no tenia gaire clars aquests conceptes. Així que explicaré una mica què feiem a les classes per intentar trobar la teoria lingüística que hi ha al darrere.

- Ahora me toca francés ¿qué hicisteis el otro dia?
- Casi nada. Nos ha puesto un caset con un diálogo y luego lo hemos repetido.

A l'escola aquest diàleg es repetia sovint quan preguntaves als companys què havien fet a la classe de frencés o d'anglès anterior. Per nosaltres fer aquest tipus d'exercici volia dir que el porfessor no tenia gaires ganes de fer classe o que volia que la classe no fos tan aburrida. Però mai haguèssim pensat que era un mètode d'ensenyament de llengües. Després de la última classe de grup gran, vaig entendre moltes coses.

Per tant, a les classes de segones llengües es feien sovint aquest tipus d'exercicis i fins i tot algun joc de rols per practicar el tema de l'argumentació. Quan en feiem algun, per sort, ens donàven un temps per prepara-nos el paper i tractavem el tema prèviament per tenir algunes frases "fixades" per dir. M'agradava fer aquestes activitats perquè es sortien de les classes aborrides de repetició de temes. Suposo que això respon a la teoria estructuralista basada en el mètode àudio-lingual. D'altra banda, durant tots els anys que he estudiat anglès abans d'entrar a la facultat, a l'escola regalda, curs darrere curs es repetia la gramàtica fins a la sacietat. Cada curs començava amb el present simple i arribava fins els condicionals o pretèrits perfets. De vegades tenia la sensació que no avançàvem i que sempre feiem el mateix, respon això a la teoria de la gramàtica tradicional?

Pel que fa a les primeres llengües, català i castellà, no tinc gaire clar quin era el mètode. Segur que l'àudio-lingual no era, perquè mai he escoltat casets ni repetit diàlegs a una classe de català. Crec que aquestes classes tendien més a la gramàtica tradicional i a ensenyar-nos català o castellà correcte. A redactar, i saber les normes. També, però, ens van mostrar els diferents gèneres textuals: estructura, funcions dels llenguatge, etc, sospito que va ser en aquest moment quan vaig entrar en contacte amb la lingüística textual.

Ja a la carrera, el porfessor que dirigeix aquesta assignatura juntament a altres, van fer l'assignatura "Gramàtica i anàlisi del discurs", enfocada des de la teoria de la lingüística textual. Els professors de castellà van fer el mateix.

Quines llengües creus que tenen tradicions metodològiques més tradicionals i quines més modernes? Crec que les llengües que s'estudien per poder tenir converses i entendre el que et diuen, llengües que no tenen massa complicació gramatial o sintàctica tenen una tradició metodològica més moderna. En canvi, les llengües més complexes, com poden ser el rus o el llatí tenen una metodologia més tradicional. La veritat és que parlo per no estar callada, perquè no tinc gaire clar aquest tema, algú em podria aclarar les idees?

experiència com aprenent

2007-04-17T13:18:00.000Z

Aquesta segona tasca em recorda molt a l’autoveugrafia que en Daniel ja va demanar que féssim a primer o segon de carrera. A veure si aconsegueixo explicar la meva experiència com aprenent de llengües.

Primer de tot he de dir que les meves llengües maternes són el català i el castellà, ja que amb el pare parlo català i amb la mare castellà. Tot i així, durant molts anys de la meva vida he parlat més castellà amb els amics. A partir de batxillerat, la cosa va canviar perquè els companys de classe parlaven més català, així que vaig canviar els meus hàbits que duren fins ara.

L’escolarització va ser en català majoritàriament, excepte algun professor que s’expressava millor en castellà. Tinc molt bon record de molts professors de l’escola, i de les seves classes. La majoria manava per fer a casa força exercicis de gramàtica, ortografia, sintaxi, etc.; en el seu moment potser no ho vaig saber valorar, però ara els hi estic agraïda, perquè em van ensenyar molt.

Pel que fa a les segones llengües que vaig aprendre, van ser l’anglès i el francès, aquesta última com a llengua optativa. En aquest sentit tinc records tan bons com dolents. Del francès he de dir que no recordo gaire cosa, no m’agradava molt i les classes tampoc van fer que m’agradés. De l’anglès a l’escola més aviat feia un repàs, perquè des de petita feia classes d’anglès a una acadèmia i el meu nivell, de vegades, era superior al del temari de classe. A més em va tocar algun professor i professora que no tenien gaire idea i més aviat “desapreniem”. Per sort, vam tenir una professora a l’ESO que va fer que l’anglès ens agradés i vam recuperar el temps perdut, aquesta és una de les professores que més m’ha agradat.

Com he dit, fora de l’escola vaig aprendre anglès a l’acadèmia del barri. Per sort els professors eren nadius i vaig poder sentir accents realment anglesos. A les classes es tractaven els diferents aspectes de la llengua, però també veiem pel·lícules en versió original i llegíem llibres en anglès, per fer les classes més amenes.

Ara a la universitat, la meva llengua B és l’anglès i la C, l’alemany. Aquí també m’he trobat amb professors de tota mena, des d’aquells que pengen exercicis a l’aula global perquè t’ho facis tu sol, fins aquells que es preocupen perquè aprenguis, com una de les professores d’alemany, coneguda pels seus Portfolios. Trobo a faltar més classes de llengua C. A segon cicle ja només es fan classes de traducció i crec que seria molt més profitós que es continués donant llengua.

Bé, aquest és un resum de la meva experiència com aprenent de llengües. És més aviat normaleta, sense les anécdotes que van sortir a l'últim seminari. Espero algun dia poder explicar que estic aprenent una llengua exòtica, també em fan molta enveja aquells que en coneixen alguna!

benvinguda i tasca 1

2007-04-14T13:08:00.000Z

Benvinguts i benvingudes al meu blog de l’assignatura “Ensenyament de llengües”. Aprofito l’entrada de benvinguda per fer la tasca 1 i explicar quines són les raons que em van portar aquí i quines són les meves expectatives.

El motiu principal que em va portar a matricular-me d’aquesta assignatura és la necessitat de crèdits. Entre tota l’oferta que hi havia aquesta va ser la que més em va cridar la atenció, mai m’havia plantejat donar classes més per la meva incapacitat d’explicar-me amb claredat que no pas perquè no m’agradi el tema.

Què espero d’aquesta assignatura? Doncs una de les coses que espero és que em doni una visió d’aquest àmbit que em faci replantejar-me si m’hi vull dedicar o no, que a més de donar-me un cert numero de crèdits, m’ensenyi coses que fins ara ningú m’ha ensenyat.

M’he esperat a que passés la primera classe de grup gran per poder respondre a la tercera pregunta del guió. La veritat és que m’agradaria que les classes fossin tal com va ser la primera, que el professor ens donés teoria però que també participem els estudiants.

Bàsicament d’aquesta assignatura espero que al final de curs pugui continuar dient que m’ha semblat interessant.